LA DEPRESSIÓ: EL TRANSTORN MÉS FREQÜENT EN ELS ADOLESCENTS
Per: Ioana Iusan
Fotografia: Izan Prieto
L’adolescència és una etapa complicada de la vida, ja que es pateixen moments de canvis tant externs com interns que no són fàcil de controlar i poden provocar alguns trastorns com la depressió.
Què és i quins símptomes té?
La depressió és un trastorn mental amb les característiques d’un estat d’ànim baix i sentiment de tristesa, barrejat amb alteracions del comportament, del grau d’activitat i del pensament.
Els trastorns afectius es caracteritzen per un grup de malalties que posen de manifest una simptomatologia afectiva bàsica i comuna a tots (tristesa, decaïment, desil·lusió, incapacitat per gaudir…), però es diferencien per la
durada, importància i evolució.
Hi ha diferents tipus de depressió:
Depressió major o menor: Els símptomes més freqüents són el pessimisme, l'ansietat, sentiments d'inutilitat i concebre la culpa de tot, poca autoestima, pensaments repetitius de mort, pèrdua de gana i de pes, variacions del so, entre molts altres . Es pateixen aquests símptomes la major part del temps durant mínim dues setmanes. Aquesta sintomatologia és un problema a l'hora de treballar, dormir, estudiar i menjar.
Trastorn depressiu persistent (distímia). Inclou símptomes menys greus, però més duradors, normalment duren mínim dos anys.
Depressió subclínica. Gairebé no és nota perquè no es detecta la presència d'estat d'ànim deprimit, sinó que es descriuen altres símptomes (pessimisme, ansietat, irritabilitat, apatia, disminució de l'estat d'ànim, pèrdua de gana, alleujament de pes, trastorns del son, etc.).
Depressió enmascarada o somatitzada. Els símptomes afectius o emocionals no s'expressin espontàniament i es poden arribar a negar. En aquest cas predominen els símptomes somàtics o físics: dolor inespecífic, molèsties
gastrointestinals (tenir la boca seca, restrenyiment-diarrea, úlcera gàstrica...), aparell respiratori (sensació d'asfíxia, dificultat per respirar...), sistema nerviós i sensorial (marells, ulleres, tremolors), sistema genitourinari (dificultat per orinar,
irregularitats menstruals, impotència…).
Depressió perinatal. Passa quan una dona pateix depressió severa durant l'embaràs o després del part (depressió postpart).
Depressió amb símptomes psicòtics. Els deliris i les al·lucinacions acompanyin els símptomes d'un episodi depressiu. Els deliris són coherents amb les emocions
i inclouen temes de culpa, destrucció o desastre imminent. Aquesta forma de depressió és complicada especialment pel contingut dels deliris.
Trastorn bipolar. Són un grup de trastorns afectius caracteritzats per episodis recurrents en què l'estat d'ànim deprimit s'alterna amb episodis d'excitació (eufòria, hiperactivitat, etc.).
Trastorn distímic o distímia. Una forma de depressió crònica en què els símptomes es desenvolupin contínuament durant un període de temps. A vegades qui el pateix es pot sentir bé durant alguns dies o fins i tot setmanes, però aviat els símptomes tornen i se sent cansat i deprimit la major part del temps. Sol començar a ledat adulta.
Estat adaptatiu deprimit. Una condició força comuna caracteritzada per símptomes emocionals: baix estat d'ànim, tristes, plorar i desesperança.
Símptomes de depressió en nens i adolescents
Els símptomes més comuns de depressió en nens i adolescents són similars als dels adults, però hi poden haver algunes diferències. En els nens petits, els símptomes de la depressió poden incloure tristesa, irritabilitat, dependència, preocupació, dolor, negar-se a anar a escola o tenir pes baix.
En els adolescents, els símptomes poden incloure tristesa, irritabilitat, ira, sentiments de negativitat i inutilitat, sentir-se inútil, incomprès i hipersensible; també poden consumir drogues o alcohol, menjar o dormir més del que és habitual, autolesionar-se i evitar la interacció social.
Quines són les causes de la depressió?
Es desconeix la causa exacta de la depressió. Això inclou una varietat de raons, com ara:
Diferències biològiques. Les persones amb depressió poden experimentar canvis al cervell. El que signifiquen no és clar, però amb el temps poden ajudar a revelar per què.
Química cerebral. Els neurotransmissors són substàncies químiques que es troben al cervell i que, sens dubte, juguen un paper en la depressió. Diversos estudis recents han demostrat canvis en la funció i el paper d'aquests neurotransmissors, així com la interacció amb els circuits neuronals involucrats en el manteniment de l'estat d'ànim.
Les hormones. Els canvis en l’equilibri hormonal del cos poden causar o desencadenar depressió. Els canvis hormonals poden passar durant l'embaràs o després del part. També es pot produir a conseqüència d’un trastorn de la tiroide, la menopausa o una altra afecció mèdica.
Característiques genètiques. La depressió és més comuna en persones els familiars de les quals també tenen la malaltia.
Factors de risc
La depressió generalment comença a l'adolescència o entre els vint i trenta anys, però pot passar en qualsevol etapa de la vida. Les dones són diagnosticades amb
la malaltia amb més freqüència que els homes.
Alguns dels factors que semblen augmentar el risc de desenvolupar depressió inclouen certs trets de personalitat, com baixa autoestima i excessiva dependència dels altres, ser molt autocrític o pessimista; també les situacions traumàtiques o estressants com l'abús físic o sexual, la mort d'un ésser estimat, una relació difícil o problemes financers; parents consanguinis amb antecedents de depressió, trastorn de bipolaritat, alcoholisme o suïcidi; l’homosexualitat, la intersexualitat i la transsexualitat.
Complicacions
La depressió és un trastorn greu que pot provocar efectes horribles tant a qui la pateix com a la gent del seu voltant. La depressió pot empitjorar si no es tracta i pot derivar en problemes emocionals, de conducta i de salut. Els exemples de les complicacions relacionades amb la depressió són el sobrepès o obesitat, que poden derivar en malalties cardíaques o diabetis; el dolor o malaltia física; el consum inapropiat de l’alcohol o les drogues; l’ansietat, atac de pànic i fòbies socials, els conflictes familiars, dificultats en les relacions i problemes a l’escola o la feina; l’aïllament social, els sentiments suïcides o automutilació.
Prevenció
No hi ha una manera segura d'evitar la depressió. Tot i això, hi ha diverses estratègies que poden ajudar. Per exemple: prendre mesures per controlar l'estrès, millorar la resiliència i augmentar l'autoestima; passar més temps amb la família i els amics, especialment durant els moments difícils. Obtenir tractament al primer senyal de problema per evitar que la depressió empitjori i considerar l'atenció de suport a llarg termini per evitar que els símptomes tornin.
Consells per afrontar la depressió
Lidiar amb la depressió requereix cuidar el cos i la ment. Parlar i desfogar-se. És necessari triar un amic o familiar Amb qui poder amb qui poder parlar. Tot i això, és important trobar un professional de la salut o un psicòleg per tal de rebre l’ajuda adient en tot moment. Cal ser honest amb un mateix i amb els professionals per tal que l’ajuda sigui efectiva. Per aquest motiu, exposar les preocupacions, pors i sentiments és indispensable.
Pensar en positiu i no perdre l'esperança perquè moltes persones s’han enfrontat a aquest problema. Cal fixar objectius realistes i no ser impacient; la depressió no desapareixerà del no-res, sinó que els pensaments positius reemplaçaran gradualment els negatius. Per tant, fa falta estar actiu i positiu, intentar mantenir el contacte amb amics i familiars encara que no vingui de gust i continuar amb les activitats diàries.
Moure’s. Practicar esports, sortir a caminar o participar en altres activitats, sobretot acompanyat i a l’aire lliure, poden fer no només que millori la salut física, sinó també la mental.
Menjar bé i dormir bé. Una dieta equilibrada rica en fruites i verdures afavoreix el sentiment de benestar amb un mateix. Si hi ha un problema per dormir, estirar-se, escoltar música o veure la televisió són possibles solucions perquè el cos i la
ment puguin descansar una mica. Sovint, durant el tractament per a la depressió, la gana i la son començaran a millorar abans que millori l’estat d'ànim deprimit.
Evitar l'alcohol o altres drogues per sentir-se millor. Quan la relaxació o l'eufòria que provoquen aquestes substàncies desapareixen, els sentiments de tristesa i desesperança tornen amb més força.
Seguir els procediments mèdics i assistir a totes les cites amb el metge, psicòleg, metge de família o especialista. És necessari seguir les instruccions i prendre la medicació recomanada ininterrompudament.
Testimoni real de trastorn depressiu
https://www.mensactiva.com/psicologos/trastornodepresivo-testimonio-real/