JOSEP MATAS, EXMOSSO D'ESQUADRA
“En aquesta feina hi ha experiències molt bones com ajudar la gent i d’altres que no ho són tan.”
Per: Rubén Fresneda
Fotografia: Sergi Cervera
Josep és un mosso d'esquadra jubilat que ha treballat durant quaranta anys en aquest ofici. Amb aquesta entrevista podrem conèixer una mica més com són les experiències que viu aquest cos policial, com treballa i altres curiositats sobre aquesta feina.
1.- Bon dia, avui et faré una entrevista sobre la feina on has estat treballant tots aquests anys. Per començar, et preguntaré si el teu treball t'ha agradat?
M'ha encantat.
2.- Per què vas començar a ser mosso?
Hi vaig començar perquè en aquell temps no hi havia gaire feina aquí. Vaig preparar-me les oposicions i al final les vaig aprovar.
3.- Quant temps vas estar treballant?
Trenta-vuit anys, un mes i dotze dies.
4.- Quins aspectes de la teva feina t'agradaven menys i quins més?
En aquesta feina hi ha experiències molt bones com ajudar la gent i d’altres que no ho són tan. Jo treballava a la carretera i hi havia accidents, crits, morts… aquesta part era desagradable. Sort que només va ser això.
5.- Sort que només va ser això. Al llarg dels anys que ha canviat en l’ofici de mosso?
En l'època en què jo vaig començar, els mossos teníem poques competències, només les teníem als edificis de la Generalitat. Amb els anys vam anar millorant fins a arribar a ser la policia autonòmica que som avui en dia.
6.- Clar, ara el cos de policia rep una formació més completa.
Sí, jo també em vaig formar, però és això, abans només vigilaven i protegien els edificis de la Generalitat i poca cosa més.
7.- Alguna vegada has volgut deixar-ho?
No
8.- Bé, això és que t'agradava molt el que feies.
Sí, la meva feina m’encantava.
9.- A què t’hauries dedicat si no haguessis estat mosso?
Jo hauria fet de paleta.
10.- Has tingut companys mossos corruptes o que no fessin la seva feina?
Quan algú s'inicia com a mosso, els que tenen més experiència ensenyen el nou company perquè agafi la seva pròpia experiència i revisen que treballi bé. Jo els últims vint anys he estat a trànsit, on fer bé la feina és molt relatiu perquè, clar, de sobte has d'encendre el cotxe i no tens temps ni de pensar. A la carretera hi ha molts cotxes, inclús han arribat a atropellar companys.
11.- Les proves físiques per ser mosso són molt dures?
Bé, eren dures, però tampoc tant. Ho són més les dels bombers.
12.- I les psicològiques?
Els opositors s’estan molt de temps preparant per a aquesta prova. Has de pensar que jo fa trenta-vuit anys que les vaig fer i han canviat molt, però a mi no em van costar. Ara són més difícils, a més, hi ha molta més gent que s’hi presenta.
13.- Treballaves en grup amb els teus companys o anaves més en solitari?
Anàvem sempre en grups d'entre sis i deu persones, dos a cada cotxe.
14.- Tot aquest temps treballant de mosso, que és una feina impactant i important, t'ha afectat d'alguna manera a la vida personal?
No, jo quan arribava a casa em treia la jaqueta, la posava a l'armari i allí es quedaven els problemes.
15.- Alguna vegada, però, segur que has viscut un moment que t’ha acabat afectant, no?
Una vegada era a Lleida i se'm va morir un nen de dos anys als braços. Això em va afectar, vaig haver d'anar al psicòleg i no podia dormir a les nits. A casa no entenien què em passava, per què havia canviat la meva manera de ser. Clar, això t’afecta, però sempre cal intentar separar-ho.
Dons fins aquí l'entrevista, ha sigut un plaer, moltes gràcies
De res.