DIGUES EL QUE SENTS O AQUESTS SILENCIS T'ESCRIDASSARAN TOTA LA VIDA

"Els suïcidis per problemes de salut mental són reals. Si sents depressió o penses en el suïcidi, comunica-ho, tots et volem viu."

Per: Lucia Barenys

Fotografia: Berta Biarnes i Nuria Cervera

L'adolescència és una etapa plena de canvis, es deixa enrere el nen i es comença un nou camí ple d’aprenentatges, conflictes i tensions. Per a les famílies és una etapa bonica i alhora difícil perquè tenen el repte d'acompanyar els joves mentre els donen el seu espai, sense descuidar cap aspecte de la seva vida, inclosa la salut mental. La major part dels problemes de salut mental comencen a l'adolescència.

Segons un estudi de l’hospital Sant Joan de Déu, entre el 10% i el 20% dels adolescents del món mostren algun trastorn mental que, en molts casos, pateixen fins a l'edat adulta. Ansietat, depressió o addiccions són els problemes de salut mental més visibles en els adolescents. Una enquesta recent de FAROS manifesta que també poden aparèixer en aquesta etapa els trastorns del comportament o de la conducta alimentària (anorèxia i bulímia).

IMPACTE EMOCIONAL DURANT LA PANDÈMIA DE LA COVID-19

Vuit de cada cent adolescents catalans assegura tenir ganes de morir o adormir-se i no tornar a despertar-se. Aquesta és una dada de la macroenquesta feta pel Departament d'Educació i el de Salut. L'enquesta afirma que la pandèmia de la COVID-19 ha provocat que es quadrupliquin els intents de suïcidi. El 40% dels adolescents diuen que la situació els va generar por, tristesa, ira o ràbia i un 13% dels joves declaren que encara se senten tristos i contenen ràbia. La sol·licitud d'ajuda per trastorns de conducta alimentària (TCA) s'ha triplicat, alhora que els intents de suïcidi s’han quaduplicat.

SUPORT EMOCIONAL

L'enquesta també pregunta a qui recorren els adolescents quan pensen que les coses els van malament. Per al 73%, els amics són el principal pilar d'ajuda. Un 50,4%, diuen que, durant la pandèmia, la relació amb la família s'ha mantingut estable. També parlen de la importància de la figura del tutor o tutora, amb qui un 35,9% dels estudiants afirmen que poden acudir quan tenen un problema personal.

No obstant això, també hi ha joves que senten que no tenen ningú que els pugui protegir o ajudar: un 8,6% pensen que no poden comptar amb ningú quan tenen un gran problema personal, i un 14% asseguren que les persones del seu entorn, família i amics, mostren poc interès en allò que els passa.

COM CUIDAR LA SALUT MENTAL DELS ADOLESCENTS

La vivència de moments dolents (la mort o la malaltia d'un familiar proper, un divorci, etc.) pot portar l’adolescent a viure a situacions de perill. La millor protecció davant aquests afers ve del costum, les habilitats i estratègies personals que la família, amics, inclús les xarxes socials, els hagin ensenyat.

Hi ha set dades importants que cal tenir en compte a l'hora de donar suport als fills respecte a la seva salut mental en aquesta etapa.

1. Assumir el canvi (i la pèrdua)

Durant l'adolescència tot canvia, tant físicament com mental. La mort és una cosa de la qual no es parla, és innombrable, ja que és sinònim de tristesa i un moment difícil. Per als nens pot arribar a ser molt dur si els pares no els han explicat què és i com poden gestionar la pèrdua.

Com fer-ho? Cal informar-se sobre els canvis psicològics que poden afectar els joves durant aquesta fase. Això permet entendre i actuar de manera correcta.

2. Ser un bon exemple

Els adults són un exemple constant per als nens, i això continua sent així durant l'adolescència.

Com fer-ho? Cal ser responsables i coherents. Per tant, és necessari acollir les mateixes normes que han de seguir els fills. Per exemple, fer esport, mantenir una dieta equilibrada, vigilar el consum de la tecnologia, col·laborar a les feines de casa...

3. Seguir un estil de vida saludable

És convenient seguir uns hàbits de vida sans i equilibrats.

Com fer-ho? Cal fer-los coneixedors del que és una dieta sana i equilibrada. Com més aviat tinguin una dieta saludable, millor, ja que si comencen de més grans pot ser més difícil adquirir uns hàbits saludables. Animar-los a practicar algun esport i si és possible, practicar-lo amb ells en el temps lliure. Serà un moment més per compartir.

4. Donar eines per autoregular-se

Créixer també és aprendre a gestionar-se un mateix, responsabilitzar-se… Els adults de l'entorn poden ajudar a identificar tota mena d'emocions. També és important oferir-los diferents activitats per tal que puguin saber quins entreteniments o passatemps els poden agradar.

Com fer-ho? És necessari donar-los suport i acompanyar-los en els seus propòsits, èxits i fracassos. Comunicar-se. Fer veure als fills quan mostren un comportament inadequat, què fan i per què. Així es podran assabentar de com s'han comportat i què han de canviar o millorar.

5. Comunicar-se sempre

És vital comunicar-se de forma constant amb tot l'entorn.

Com fer-ho? Cada jove es comunica d’una manera diferent. Cal identificar com ho volen fer per poder adaptar-se, facilitar-ho i així poder mantenir converses on ells se sentin escoltats i compresos. Sempre sense imposar l’opinió de la persona adulta, sense jutjar-lo, intentant comprendre l’actitud de l'adolescent. Però és necessari mostrar-se en tot moment disponible i obert a qualsevol cosa.

6.Vigilar l'ús de la tecnologia

Internet obre portes a un món molt extens i a moltes persones desconegudes. S'ha d'aprendre a fer-ne un bon ús, ja que pot ser molt perillós.

Com fer-ho? Cal fixar un límit de temps en l'ús dels aparells electrònics, per tal que els joves gaudeixin d’hores d'activitats lliures de pantalles. És necessari que coneguin els riscos que poden patir quan publiquen informació personal a internet. A més, han d'aprendre a ser responsables i respectuosos amb els altres. Així doncs, és imprescindible que les famílies sàpiguen quines són les xarxes socials que utilitzen els seus fills perquè són menors i, per tant, és responsabilitat de les famílies qualsevol cosa que pugui passar.

7. Detectar els senyals

Mantenir-se alerta de qualsevol senyal que indiqui malestar, males expressions o problemes emocionals.

Com fer-ho? Sense burxar, però sense desentendre's, cal fixar-se si els adolescents es mostren aïllats, callats o enfadats. Vigilar si es produeixen canvis de pes rellevants, alteracions o disminucions en l'alimentació o en la son. Estar atents si amb alguna cosa que fan no se senten a gust, no volen anar amb els seus amics o si tenen dificultats a l'institut. Aquests comportaments poden indicar un problema de salut mental o simplement un moment de canvis especialment difícil: si els senyals es mantenen igual, és el moment d'assistir a un professional. És important que els joves sàpiguen que anar a un psicòleg no és res dolent.

Així doncs, es pot observar que s'ha de cuidar la salut mental sempre, però sobretot a l'adolescència perquè és un moment de molts canvis tant físicament com mental. Els joves poden arribar a límits molt perillosos i dolents si no es comunica el que passa.